En realitat mai succeí que l'home començàs a fer-se preguntes sobre el més enllà, sobre el després de la mort. Succeí simplement que en algún moment un home intentà consolar un altre home davant la mort d'un proper i li digué que aquella mort no era definitiva, fins que l'afany per consolar-lo el portà a dir-li que ell tampoc moriria totalment i ambdos es reunirien altra volta després de la mort.
Així no surt de la racionalitat la pregunta suprema sobre el després de la mort, sinó del cor d'un home que intenta consolar-ne un altre, dels sentiment i no del pensament o la memòria...
Llàstima que després aquest somni tan poètic es convertís en un llastre insalvable per les futures generacions; des de llavors encadenades en vida a aquesta fugissera esperança d'ultratomba...
Escensa l'espurana de la imaginació després el món ja no tornà a esser igual. La nostra ingenuïtat es convertí en temor, la nostra energia en esperances corruptes, i finalment la nostra vida en una simple esperança.
